Pàgines

dilluns, 24 d’octubre de 2016

El 5 de novembre apadrinem paraules

El dissabte 5 de novembre torna el Correllengua al Palau d'Anglesola. I enguany jugarem amb paraules nostres, paraules d'aquí.

Proposem que cada entitat, cada família, cada persona en pugui apadrina una.
Només cal fer-ne un cartell, format lliure, i portar-lo a la Plaça Major el primer dissabte de novembre. T'animes?

Hi haurà cercavila de paraules, mosaic de paraules, photocall de paraules, ball de paraules... Ah, i un bon berenar. Comptarem amb Batbatuka de Tàrrega, i els grallers i bastoners del Casal Popular l'Arreu. Serà una festassa! 

Et proposem algunes paraules...

Aconsigar
Allavontes. Aleshores
Ampeçar
Ampegar
Ancebar
Arpiots: Einar per cavar la terra. Nen, agafa los arpiots i vine a l’hort.
Asquerro Esquerre
Aspigolar
Aspona
Asperó Fer un caballó per regar bé
A fer de néu
Ambaparar
Arroplegar: Vegeu “roplegar”.
Baldador. Gronxador
Boria
Boranit
Cagueta: Cagacalces, covard. Lo Ramon és un caguetes.
Capterrera: Paret mitjanera. El lladre es va emparrar a la capterrera de la casa.
Carranxó. A coll i be
Casar: Eufemisme. Me caso’n... (me cago en...).
Cascarra: Residu sec d’excrement aferrat al cos, genèricament dit a la brutícia o als mocs secs. No et triguis cascarres del nas.
Catxar
Collon: Eufemisme que s’usa en lloc de dir «collons».
Congre de món
Embarcar: Aturar una cosa en un obstacle. He embarcat la pilota al balcó del veí.
Embastida: Bastida que utilitzen els paletes. No confondre amb “envestida” (atac). Lo Cisco ha posat embastides per arreglar
la façana de casa seva.
Empostada: Lleixa o prestatge adossat a una paret. Derivat de la paraula “antosta” (lleixa), recollit a l’IEC.
A la cuina tinc les empostades plenes.
Escagatxat: Tenir por, derivat “d’anar cagat”. Aquell mosso està escagatxat.
Esporret
Escardejar: Derivat d’“esquerdejar”, reblir les esquerdes d’una paret.
Vaig dir-li al paleta que m’escardejés la paret del darrere.
Fasfereir
Gequeta
Gandula: Cadira plegable. A la nit, m’estiro amb la gandula.
Gequeta
Gínjol: Cop al cap. Castellà: “cachete”. Si no calles, et fotré un gínjol.
Llançol: Variant de “llençol”, roba de llit.
Pantano (ser un): Persona que no serveix per a res. Ja està fet un bon pantano!
Mandó.
Passejada: viatge de noces
Patolea: Derivat de «patuleia». Canalla, mainada. On va tota aquesta patolea?
Pa rodó. Pa de pagès
Picó: Una pica petita o aigüera. Vés a rentar-te les mans al picó.
Popar
Pronte (de): De repent. De pronte va venir l’amo del tros.
Provuir: Proveir, comprar el que es necessita. Vaig a la botiga a provuir menjar.
Rebregat: Dolent o malvat; al marge del tema arrugat. Aquest nen és molt rebregat.
Reganyol: Vent o aire gelat. Quin reganyol que fa avui!
Remussall: Variant de “repussall”, és a dir, rebuig o saldos. A Torregrossa només hi ha remussall.
Roplegar: Variant de “replegar” i “arreplegar”. Recollir. Ja has roplegat los diners?
Rosango
Ruixadora: Regadora. Porta la ruixadora i omple-la d’aigua.
Sisquere
Silèncios: Sabata amb sola d’espardenya. En plural: els silencios. La Maria s’ha posat los silencios.
Sobreixir: Sobresortir un líquid. La cisterna s’ha sobreixit.
Solar: Terrassa o eixida on toca el sol. Surto al solar a penjar la roba.
Sustrac: Sotrac. En plural, persona nerviosa. Sembles un sustracs.
Torrat: Borratxo. Lo Cisco anava tan torrat que quasi no arriba a casa.
Tova: Rajola gruixuda de fang. Vam enrajolar el pati amb toves.
Vas. Got
Voltareta. Tombarella
Xupet.
Anar a fer el sarambeco: Passejar sense cap destí.
Anar trucat: Anar borratxo.
Brut com una sotana: Per deformació, o no, també es diu “brut com un tutana”; un tana és un teòleg jueu que ensenya la Torah.
Collons de Déu: Expressió de sorpresa.
D’aquí t’espero: Gros, per fugir corrent. Li ha tocat un premi d’aquí t’espero.
De cal Déu: Molt gran, com Nostre Senyor. Es va fotre un ostiot de cal Déu.
Estar al collons d’andares: Estar lluny, com caminar (o “andar”) molt.
Estar fet caldo: Estar cansat o trinxat, tan bullit com el caldo.
Fer de cos: Defecar. He anat a fer de cos a la comuna.
Guapa flota: Expressió que demostra la poca voluntat que l’altra part ha posat en arreglar un assumpte, segurament derivat
de dir simplement “flota!”, un eufemisme de fotre.
Has vist París?: Expressió de sorpresa davant una solució enginyosa.
Me cago’n amb lo rector de Vallfogona: Manera d’alleugerar un “me cago’n...”.
Me cago’n ton pare quan era petit: Manera d’alleugerar un “me cago’n...”.
Me cago’n la puta de bastos: Manera d’alleugerar un “me cago’n la puta…”.
Menjar com una fona: Menjar molt ràpid, com l’instrument per tirar projectils.
No menjar per no cagar: Ser agarrat, no gastar en res.
No m’ha arribat ni a les dents: Haver-hi poc menjar.
Lo que convingo. El que faci falta
Pagar per les putes: Tirar els diners en una compra.
Parlar pels descosits: Parlar indiscretament, sense la contenció deguda.
Plantar el maig: Costum palauanglesolí de plantar un xop o una figuera el primer diumenge de maig davant les noies simpàtiques o fleumes, segons el cas.
Poder anar a cagar a l’hort: Es diu a una persona que ha fet un àpat complert i està tip.
Portar samarreta d’Andorra: No portar res al cos, esmentar una indumentària inexistent, fent befa del petit país veí.
Portar-ne més als peus que al cap: Estar borratxo o haver perdut el seny.
Semblar lo ràpid de la Fuliola: Anar molt ràpid, com algú que devia córrer molt.
Semblar un gat d’armari: Ser una persona moguda, i, segons com, divertida.
Semblar un gat moll: Estar molt mullat.
Semblar un llambric: Ser una persona bellugadissa (un llambric és un cuc de terra).
Semblar un mas robat: Es diu d’un lloc que li falta allò que el fa habitable o agradable.
Semblar una rata-cellarda: Ser una xafardera, fent vistetes, com aquest animal rosegador.
Ser lo tio collons: Es diu a una persona insistent, pesada i torracollons.
Ser l’encantat de la missa: Es diu a una persona absorta, com si estés seguint la missa.
Ser més prim que un ascle: Ser molt prim, cal tenir en compte que un ascle és una estella.
Ser més ruc que lo caminar: Per què caminar si pots no fer-ho?
Ser més ruc que los pèls del cul: Això, que no s’aparten.
Ser més ruc que la nit: Visió antiga, quan a la nit no es podia fer res, no es podia anar a treballar.
Ser més ruc que pixar a contravent: Perquè et pots mullar.
Ser més ruc que un palet: Perquè els palets acostumen a ser de fusta i sense vida.
Ser més ruc que no tenir-ne d’alçada: Dit a les persones segons la talla.
Ser més vell que el cagar ajupit: Perquè la posició és molt tradicional.
Ser un cul cagat: Tenir por o, també, ser molt brut. Aquella és un cul cagat, sempre fot pudor.
Ser un pandero: Dit d’aquell que es vanta de ser ociós. Castellà: “holgazán” o “cantamañanas”. Potser a imitació de l’instrument musical amb sonalls que en castellà s’anomena “pandereta”.
Tancar al quarto de les rates: Amenaça a la canalla quan es porta malament.
Tardis, piulastius: Fer les coses tard, i et queixes o piules.
Tenir fred de peus: Tenir gelosia.
Tenir ganes d’arròs: Tenir ganes de gresca o polèmica.
Tenir passió de són: Necessitat imperiosa de dormir.
Treballar per les putes: Treballar, arriscar o buscar una solució de forma inútil.
Venir lo Marraco: Crida al ser fantàstic, per tal que la canalla es porti bé.
Ves-te’n a cagar a l’hort: Engegar a dida.
Ves-te’n a parir mones: Engegar a dida.
Ves-te’n a pasturar vaques: Engegar a dida.
Veure la padrina: Patir un dolor molt fort, imaginant-te que has vist els avantpassats difunts.
Veure’s des de l’Empriu: Expressió palauanglesolina, que es diu quan et poden veure des de lluny, doncs, la partida de l’Empriu és la més llunyana del terme.
Veure’s les orelles: Sentir-se bé després d’una malaltia.
Alçar-se: Aixecar-se de dormir o llevar-se. A veure si demà t’alces a les set del matí.
Amorrutxar: Beure a morrutxo, a morro. Per beure, s’amorrutxa.
Andromio: Persona inútil, tirant a imbècil. Derivat d’andròmina. Lo Cisco és un andromio de campionat.
Ansuciar: Derivat d’ensulciar (enrunar, derruir o enfonsar una construcció). S’ha ansuciat lo cobert del Pasqual.
Apali: Variant de l’expressió “apa”.
Belluguí: Persona moguda. Aquest nen sembla un belluguí.
Buor: Variant de “Bugor”, recollit a l’Alcover Moll (“vaho” en castellà). Per influència del castellà, també trobem “Baor”. Vapor d’un cos en ebollució. També, baf calent.
Cascall: Fragment de pedra. Castellà: “cascajo”. Porta aquell cascall per reble la façana.
Covi: Variant de «cove». Recipient gran, originalment de vímet o de canya, que serveix per a transportar roba, fruita o altres
coses. Nen, agafa el covi i porta-me’l ple de pomes.
Cuxí: Derivat de “coixí”. Aquest cuxí és molt tou.
Dènguil: Barreja de “dèbil” i gànguil (persona molt prima). Cada dia que passa, la Maria està més dènguila.
Envelar: Quan una fusta es torça per dilatació. La porta està envelada.
Esgaramull (fer): Derivat de caramull (perdre el control o fer excessos). No cal fer tant esgaramull per casar-se.
Esquerola: Variant de escarola (planta apreciada a les amanides). Ahir vaig sopar una amanida amb esquerola i olives.
Estamoir: Derivat de “estabornir” (normatiu) o “estemordir” (recollit per l’Alcover-Moll). L’han portat estamoït a casa.
Estrènyercaps: Tipus de gorra que antigament les dones utilitzaven per anar a dormir, i no haver-se de rentar el cap.
Faldilletes: Calçasses, home que es deixa dominar per les dones. Lo Lluís és un faldilletes.
Figa: Fleuma. Dona d’ànim tou. La Marta és una figa.
Gamafaia: Resposta irònica que es dóna a la canalla quan tenen gana, i demanen que hi ha per menjar. – Mama, que menjarem avui? – Gamafaies.
Garrut: Al marge de les accepcions normatives, també es diu d’aquell qui porta part de la indumentària foradada. Mira-te’l aquell garrut, com porta les sabates foradades.
Gossada: Mandra o dropada. Avui tinc una gossada!
Matacotxos: Ofici del qui matava els “cotxos” o porcs, per després fer el mondongo o mandongo. Nen, ves a dir-li al matacotxos que vingui a les set del matí.
Mòmio: Bicoca, ganga, sort. Castellà: “chollo”. Antipàtic o encantat. Aquest viu del mòmio. Aquest noi és un mòmio.
Ninot de paller: Ximple. Lo Josep és un ninot de paller.
Ostiot: Patacada forta, sinònim de tastamorrada. Lo Joan s’ha futut un ostiot!
Ospedrer: Derivat d’hòstia. Me cago en l’os...pedrer.
Permanera: Tot el possible. Faré les permaneres d’anar al metge a buscar les receptes.
Petillo (o Pitillo): cansalada amb carn magra. Castellà: “panceta”. Per dinar faré sigrons amb butifarra negra i petillo.
Pinyo: Borratxo. Lo Ton anava pinyo.
Pisó: Rajola de fang cuit, de la meitat de gruix d’una tova, utilitzada antigament per fer els envans. Aquest envà de pisó és molt prim.
Pixapí: Malnom dit als de de ciutat, sobretot de Barcelona, format per l’acció de dues paraules “pixar” i “pi”. Aquest diumenge han baixat una parella de pixapins a visitar el meu cunyat.
Pixarrí: Poca cosa o poca substància. L’Andreu ha fet un xut de pixarrí.
Ranció: Rossec o dolor a la gola. Avui tinc una ranció de coll molt gran.
Refle: Àrbitre de futbol, derivat de l’ànglès “referee”. Ha estat recollit a l’edició de 2014 pel nou diccionario lleidatà-català. En castellà s’accepta “réferi”, usat a sudamèrica. El refle ha pitat fora de joc.
Rempill: Variant del normatiu “rampill” o “rampí”. Castellà: “rastrillo”. Passa el rampill i recull les fulles del roser.
Ringlera: Variant del normatiu “renglera” o “reng”, línia segons la qual es col·loquen persones en cerimònies, esports, etc., o
es col·loquen coses al rebost, al mercat, etc. Posa els sabons en aquesta ringlera de la dreta.
Sanet: Cromo. Derivat de “santet”, per extensió “sant” (estampa o gravat en general).
Somalè: Ximple. Ets un somalè.
Sucar: Ensulfatar. Fer l’acte sexual (derivat de sucar el melindro?) L’Antoni va anar a sucar les pomeres. Anem al Big Ben, a
veure si suquem.
Sustens: Sostenidor. La Ramona s’ha comprat uns sustens de color rosa.
Sustrada: Variat de sotragada. D’aquesta sustrada no en sortirem.
Tartall: Cuc de terra. Hi ha un munt de tartalls en aquesta gespa.
Trencatrons: Esvalotat, que obra precipitadament, sense reflexió. Aquell nen és un trencatrons.
Trinxat (estar): Molt cansat, destrossat. No vull anar a la reunió, perquè estic trinxat.
Xirricar: Variant del normatiu “xerricar”. Especialment utilitzat quan es fa soroll bebent a galet. Castellà: “chirriar”. Goita com xirrica!
Xanxullar: Sacsejar un líquid amb gas. Magolar o danyar una persona. Nen no xanxullis la taronjada! Després de córrer, estic xanxullat.
Xinxullar: Variant de “Xanxullar”.
Xuflar: Xiular, igual que ho diuen els valencians. L’àrbitre ha xuflat la falta al revés.
Xutar: Funcionar. Aquest ventilador no xuta.
Airada: Cop d’aire, malaltia produïda per un corrent d’aire. No es pot moure, té una airada a l’esquena.
Aviar: Deixar anar, l’aigua o el bestiar. Lo Josep ha aviat l’aigua per regar. Avia els coloms!
Asclar: Trencar o partir llenya en trossos, provocant ascles o estelles. Nen, ves a asclar llenya per l’estufa.
Baldador: Gronxador. La canalla ha anat als baldadors.
Barrim-barram: Fer les coses sense mirament. Estar enfeinat. La mare avui està barrim-barram.
Basquejar: Buscar amb afany una cosa, esforçar-se fins al límit del vòmit. Espavilar. Si li interessa, ja s’ho basquejarà.
Batxiller: Xafarder o tafaner. Aquell és un batxiller, espia sempre des dels finestrons.
Borrassa: Tros que roba que serveix per aplegar les olives, ametlles, etc., per portar mongetes, palla, etc.. Nen, agafa la borrassa i anem a espigolar ametlles.
Broma: Núvol o núvols. La broma ve de Fondarella. Hi ha bromes que porten pluja.
Cabrer: Brot o penjoll de raïm. Dóna’m un cabrer de raïm de postres.
Calçasses: Home que es deixa dominar per les dones. Enfigat.
Canyís: Conjunt de canyes, ja sigui en el seu hàbitat natural o creuades per sostenir teulades o posar fruita a assecar. Al trebol
encara hi tinc canyís.
Cervell de gat: Terra compost d’arena i pedres petites, i que acostuma a trobar-se molt a prop de superfície. Castellà: “recebo”.
A poc que piquis, ja trobaràs lo cervell de gat.
Comuna: Antigament, era el lloc on s’orinava i es defecava, consistent en un seient proveït d’un forat que comunicava amb un dipòsit on s’acumulava les matèries brutes.
Conco: Fadrí d’edat avançada (aproximadament a partir dels 40 anys). Castellà: “solterón”. A la discoteca només hi havia
concos.
Correguda: Acció de córrer. Ves-hi amb una correguda!
Cós: Cursa a peu en certes festes. Lo Ventura ha guanyat lo cós de Miralcamp.
Cossi: Recipient destinat, principalment, a rentar la roba. Omple el cossi d’aigua.
Cossiol: Cossi petit. Recipient. Posa l’amanida al cossiol.
Cucurutxo: Gelat. M’he menjat un cucurutxo de maduixa amb nata.
Encantat: Privat de moviment. Absort. Ho sento, m’he encantat mirant la tele.
Encolomar: Endossar. La dependenta em volia encolomar aquelles sabates blanques.
Escolar-se: Cagar en abundància, derivat del normatiu que significa buidar un líquid o dessagnar-se, entre altres. Avui vaig de
cagarrines, m’estic escolant.
Esgarriacries: Persona que es complau a posar entrebancs per a què les coses surtin bé. Lo Pepet és un esgarriacries, sempre
es posa allà on no el demanen.
Esgarrifor: Esgarrifança. M’agafa esgarrifor quan penso amb la feina que tinc.
Esgarrapada: Al marge de rascada, fer una cosa molt de pressa. Sinònim de l’anterior “Correguda”. Ves-hi amb una esgarrapada.
Espatllat (de pit): Sofrir molèsties per una mala posició esternal. Lo Bartomeu cura l’espatllat.
Espernegar: Variant d’espernetegar. Moure violentament les cames o les potes. Figurament, actes fets per les persones
o animals abans de morir. Mira com espernega aquell conill.
Esquiu: Aspre o desagradable, especialment la veu a l’orella. Castellà: “chillón”. Quin esquiu que té aquell nen.
Fassera: Rec, ramal d’una sèquia, que passa dins una finca. Nen, ves a veure si ja baixa l’aigua per la fassera.
Feridura: Apoplexia. Al Daniel li ha agafat una feridura.
Ferir-se: Agafar una feridura. Lo Daniel s’ha ferit.
Fermar: Lligar o subjectar. He fermat el gos.
Fortor: Pudor. Aquella noia porta un perfum que fa molta fortor.
Grau: Graó o esglaó. Es van fer una foto a les graus de l’església.
Guipar: Veure de lluny. No vas guipar la teva xicota?
Moma: Una cosa produïda sense esforç. La teva feina és una moma.
Nyanyo: Cop, bony. M’he fotut un nyanyo al cap.
Nyonya: Son, mandra. Derivat de non, la hora nona, quan antigament s’anava a dormir. Avui tinc molta nyonya.
Pixum: Pixats del bestiar barrejats amb excrements. L’Antoni ha tirat pixum al tros.
Pampallugues: Noses, llums que priven intermitentment la visió quan s’obren i tanquen els ulls ràpidament. Aquest sol em
va pampallugues.
Pècora: Ovella. Mala pècora: persona dolenta. La Maria és una mala pècora.
Poal: Galleda, especialment per pouar. Porta’m un poal per regar aquestes flors.
Pórca: 1/12 part d’un jornal de terra. M’han expropiat un parell de pórques de la Bassa per fer el polígon.
Porquejar: Fer porqueries. No porquegis el menjar!
Quico: Mancat de distinció, consistència, gust o originalitat. Antic. A la comunió del seu fill anava com una quica.
Repeuar: Reforçar la part inferior d’una cosa. L’any passat vaig fer repeuar la façana al paleta.
Revoltó: Petita volta entre biga i biga. Aquestos revoltons encara són de guix.
Romanços: Històries. Excuses. No em vinguis amb romanços.
Rotlle: Grup de persones. Quan venia cap a casa, em vaig enganxar amb un rotlle.
Secall: Persona o bèstia molt prima. L’Anna està feta un secall.
Senalla: Cabàs d’espart, habitual per anar a comprar. Lo nou diccionari utilitza “senatxo” i no aquesta. Maria, que portes
a la senalla?
Senderi: Coneixement, seny. Després de la malaltia, ha perdut lo senderi.
Seré: Vent de ponent o del nord-oest. Avui bufa lo seré.
Singlot: També dit “sanglot”, moviment inspiratori espasmòdic. La nena té el singlot.
Tacó: Pallissa. Ahir van fotre un tacó a l’àrbitre del partit de futbol.
Talòs: Persona de poc enteniment. Derivat del tros de fusta amb que es frenaven els carros. Aquell noi sembla un talòs.
Tavella: Embolcall o beina d’un llegum. He tret les tavelles de les faves.
Turca: Borratxera. Lo Joan ha agafat una turca de campionat.
Vano: Ventall. Agafa el vano que fot molta calor.
Vencill: Cordill d’espart per lligar garbes o feixos d’herba. Penjaré el raïm amb aquells vencills.
Aixerit: Al marge de “fer goig”, també significa simpàtic o persona atractiva. Variant del normatiu “eixerit”. Quin noi més aixerit!
Aresta: Variant de “arista”. Espina del peix. Has tret l’aresta de les sardines?
Auxurriar: Variant de “aixurriar”. Al marge d’espantar i fer fugir un animal o persona, normalment amb crits, amenaces o
cops, també s’acostumava a usar per dir que havies pegat el cavall o la mula perquè s’aturès, i per donar presses. Jaumet,
auxurria la mula que hem de baixar a pixar.
Bajoca: Al marge de “fleuma”, també significa mongeta. Avui per dinar farem trumfa [patata] i bajoca.
Baldim-baldagues: Variant de “baldringbaldragues”.
Blair: Variant de “ablaïr”. Al marge de picar els insectes, figuradament també s’entèn per ferir i criticar. Avui estic blaït de treballar. / Segur que aquelles m’hauran blaït bé.
Brillo: Al marge de “fotre el camp”, també significa vinga, ràpid, nervi. Brillo, la feina s’ha d’enllestir.
Canella: Al marge d’una “aixeta”, també és el canó o broc d’una font. Aquella canella goteja.
Carrantxó (o cantxarró): A collibè, derivat de la variant “collsarró”. Aquell pare porta el nen al carrantxó.
Civil: Al marge de “libel·lula”, també significa arengada. Avui menjaré civil per sopar.
Clofoll: Variant de “clafoll”. Clofolla o embolcall de certs fruits (ametlla, cacau, etc). Tira els clofolls al foc.
Entomuir: Variant de “antomoir” o “astamoir”, que a la vegada són variants del normatiu “entumir”. Estabornir o deixar
sense sentit. També inflat, del sustantiu “túmid”. Em semblava que et passava alguna cosa, perquè et vaig veure tot entomuït.
Escardill: Variant de “ascardill”, segurament derivat del normatiu “esquerdill” (bocí de totxo per tapar una esquerda o falcar un objecte). Porta aquell escardill que taparem el forat.
Esberlar: Variant de “asberlar-se”, que al marge de caure de cap, també significa i deriva d’obrir, partir o trencar una cosa
en diferents parts. Tinc la meitat de les pomes esberlades.
Escarrantxa: Variant de “ascarrantxes”. Espai entre les cames obertes. La pilota li ha passat per l’escarratxa.
Esgarrintxar: Variant de “asgarrantxar”.
Esgarrapar. Aquesta nit la Maria m’ha esgarrintxat tota l’esquena.
Esmolet: Variant de “asmolet”, definida simplement al nou diccionari com “mot carinyós que diuen els pares als fills quan són petits”, però cal anar al diccionari normatiu per trobar la definició encertada “nen entremeliat, criatura espavilada”. Aquest nen és un esmolet!
Espatarrar: Variant “aspetarrar” i del normatiu “espaterrar”, que al marge d’obrir les cames, també significa seure’s de forma còmoda, amb les cames ofertes. Així com espantar-se o meravellar-se. Després de la feina, m’espatarro al sofà./ Aquella pel·licula era espatarrant.
Espènyer: El participi és «espenyut».Variant de “aspènyer”. Empènyer. Aquell nen m’ha espenyut mentre jugàvem.
Esporret: Variant de “asporret”. Lleuger de roba. Aquella noia va molt esporreta.
Grípia: Al marge d’una “bruixa” o “polenta”, i de la “menjadora pel bestiar”, derivat d’aquesta última també es diu d’una persona farta. Aquella és una grípia, i s’ho ha menjat tot.
Guita: Al marge de ser “esquerp”, també significa ser viu o espavilat. Possiblement derivat de la “mula guita”, la que feia guites, guitzes o coçes. Aquella nena és més llesta que una guita.
Mixó: Variant del normatiu “moixó”, al marge de ser un ocell petit, també pot dir-se de l’aparell sexual masculí. Puja’t la
bragueta que et marxarà lo mixonet.
Monejar: Al marge de “jugar” o “distreure”, també vol dir fer ruqueries o toquejar. No monegis més, o et faig un clatellot.
Padellàs: Al marge d’una persona maldestra o poc hàbil, també significa una persona mal arreglada. Deriva figuradament de la paraula normativa que s’escriu igual, que és un bocí d’un objecte de terrissa.
Rampinyada: Variant de “grapinyada” o “garrapinyada”, tot i que el normatiu és “garapinyada” (cobrir d’almívar pres formant grumolls, especialment les ametlles).
Revencillada: Variant de “revensillada”. Derivant de “revinclada”, acció de retorçar-se per un dolor al ventre, generalment
per ganar d’anar de ventre. M’agafen unes revencillades que aviat aniré a fer de cos [cagar].
Sangartilla: També dit “sargantilla”. Al marge de “sargantana”, també es diu d’un nen mogut o animat. Aquell nen és una sangartilla, no para quiet.
Sicla: Variant de “secla” o sèquia, sobretot a Bellpuig i rodalies.
Tendrella: Al marge del greix al costat del fetge, també és l’homoplat o paleta del pit. Lo Jordi té la tendrella caiguda.
Xiguet: Variant del normatiu “xiquet”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada