Carles Puigdemont
Txell Bonet
Meritxell Serret
Joaquim Forn, des de la presó de Lledoners
Manifest Correllengua 2018
Omplim la nostra llengua Manifest del Correllengua 2018
Estimar la llengua és estimar la humanitat.
Totes les llengües del món, igual que nosaltres, estan fetes de la paraula «junts».
Teixides col·lectivament, preparades per enxarxar la bellesa, polides pacientment pel pas dels anys, amarades d’infinit i d’història.
La nostra llengua és un tresor immaterial inquantificable. I viu amb cada paraula; com un estol d’ocells, com una abraçada d’aire. Imparable, riu avall.
Les paraules, igual que les idees, no es poden empresonar. Per molt que hi patim i per molt que ho intentin. Per molt que pugui semblar que algunes vegades ho aconsegueixen, és només un miratge, i no cal tenir por. Salvem de la por la nostra llengua. Que ja ha patit massa. Fem-ho decididament. Salvem-la de la nostra por, perquè ella, la nostra llengua, està completament salvada de nosaltres.
La llengua catalana, que ha navegat i navega amb el vent en contra, és aquí malgrat tots els embats del temps. És aquí perquè l’hem estimada quotidianament. L’hem envidada amb nosaltres. Somiem a través seu. És aquí perquè és humil i honesta. Està viva perquè és de la gent i de les cases. Viu perquè pertany al poble. Indestriable ja dels boscos i dels camps. D’aquest trosset de mar i de terra. Patrimoni horitzontal de tanta gent d’arreu.
Estimem-la bojament i no ens caldrà res més.
Procurem que sàpiga abraçar el demà. Que visqui com una casa amb les portes obertes. Que sàpiga comprendre als altres. Que sigui hospitalària. Que creixi amb calma com un arbre serè. Que sigui sempre un pont i mai una frontera.
Estimem-la bojament perquè només aquells que estimen són capaços d'emetre i compartir l’abast del seu amor. De fer-ne partícips als altres.
Si l’estimem bé no ens caldrà lluitar tant.
Que la lluita sigui només per no enfrontar-la a res ni a ningú.
Una llengua és tantes i tantes coses…
Omplim-la de cançons boniques que saltin murs. Omplim-la de gestos solitaris que arribin fins als confins del planeta. Omplim aquesta llengua d’un poble amic dels pobles. Omplim aquesta llengua d’una altra manera de fer. Salvem-la de l’Europa de les fronteres. Salvem-la de la Catalunya dels catalans excloents. Salvem-la de tanta i tanta brossa que tenim, també, a casa nostra.
Treballem perquè sigui la llengua d’un país amb veu de dona. Treballem perquè sigui la llengua d’un poble de pau. Barallem-nos perquè sigui la llengua d’un poble savi. Perquè sigui la llengua de la solidaritat. Perquè el català, un dia, sigui el so d’una manera de fer que ens faci sentir profundament orgullosos.
Avui, el català és la llengua d’una comunitat diversa, és ja la llengua de moltes mirades al món. La llengua d’uns Països Catalans amb una diversitat cultural preciosa. La nostra llengua, ara mateix, és un terreny de joc excepcional, un punt de trobada, un vincle entre cultures que cohabiten en aquest trosset de món feliçment heterogeni. Des de la sal del Mediterrani fins al boscatge terra endins. Des dels carrers fins als llibres. Dels somnis a les cançons.
Omplim-la del millor de tots nosaltres.
Estimem-la i no ens caldrà res més.
Celebrem-la a les places.
I que visqui el Correllengua!
Alguer Miquel Correllengua 2018
Discurs de la comissió del Correllengua en motiu de la inauguració de la Plaça 1 d'Octubre
Amics del Palau d'Anglesola
Bona tarda i Gràcies.
Gràcies perquè fa 370 dies, entre tots, vàrem canviar la història del nostre país.
Varem guanyar un referèndum d'autodeterminació, però també moltes altres coses força importants. Vam guanyar a l'odi, a la violència, a la intolerància i també al despropòsit que un estat, ofuscat i prepotent, va utilitzar pensant que així ens arronsaríem, que ens faríem enrere.
No va ser així, sinó tot al contrari, perquè per cada cop que ens donaven érem 10 persones més defensant allò que creiem just.
Malgrat que durant tot el dia els mòbils se'ns omplien d'imatges brutals i desmesurades que ens ferien el cor, ningú va marxar. Al contrari, cada vegada érem més i més organitzats. Cada cop que veiem donar, era un motiu més per voler marxar del país que ara encara ens oprimeix i ens ocupa.
Malgrat tot, vam votar i vam guanyar. I ho vam fer tots junts.
Aquell 1 d'Octubre, em vaig llevar de matinada i em vaig trobar envoltat de veïns amb un mateix objectiu, VOTAR. I si calia defensar unes urnes. En acabar la jornada, em vaig trobar que els veïns havien desaparegut, i estava envoltat d'amics.
A partir d'ara, el dia 1 d'octubre de cada any, el nostre país celebrarà una victòria d'autodeterminació, però també una victòria a la violència, a la intransigència, a la injustícia i a la prepotència d'un govern (l'espanyol) que no té cap altra argument que els que vàrem veure i vàrem patir aquell dia. No ho van aconseguir. Vam guanyar.
Avui celebrem aquest acte davant d'un mural que reprodueix la plaça generalitat tal com estava el dia 1 d'0ctubre del 2017.
Tots i som representats en aquest dibuix, tot el poble hi surt pintat en aquest dibuix i això és un valor que hem de saber conservar i augmentar per poder arribar a la fita que aquell dia vàrem aconseguir.
Recordem aquell dia com una victòria i com una festa que celebrarem cada any.
Tal com va dir uns deels nostres presos polítics, el dia 1 d'Octubre del 2017 significa i representa "el principi de tot".
Acabo, però abans voldríem tot l'equip del Correllengua, agrair al Sr. Jaume Sans la seva desinteressada ajuda per tenir la paret a punt i llesta.
També voldríem agrair la desinteressada col·laboració del Sr. Miguel Àngel Carmona que tan encertadament a il·lustrat aquesta paret.
És per això amigues i amics palauanglesolins que us donem les gràcies.
MOLTES GRÀCIES A TOTS.
Bona tarda i Gràcies.
Gràcies perquè fa 370 dies, entre tots, vàrem canviar la història del nostre país.
Varem guanyar un referèndum d'autodeterminació, però també moltes altres coses força importants. Vam guanyar a l'odi, a la violència, a la intolerància i també al despropòsit que un estat, ofuscat i prepotent, va utilitzar pensant que així ens arronsaríem, que ens faríem enrere.
No va ser així, sinó tot al contrari, perquè per cada cop que ens donaven érem 10 persones més defensant allò que creiem just.
Malgrat que durant tot el dia els mòbils se'ns omplien d'imatges brutals i desmesurades que ens ferien el cor, ningú va marxar. Al contrari, cada vegada érem més i més organitzats. Cada cop que veiem donar, era un motiu més per voler marxar del país que ara encara ens oprimeix i ens ocupa.
Malgrat tot, vam votar i vam guanyar. I ho vam fer tots junts.
Aquell 1 d'Octubre, em vaig llevar de matinada i em vaig trobar envoltat de veïns amb un mateix objectiu, VOTAR. I si calia defensar unes urnes. En acabar la jornada, em vaig trobar que els veïns havien desaparegut, i estava envoltat d'amics.
A partir d'ara, el dia 1 d'octubre de cada any, el nostre país celebrarà una victòria d'autodeterminació, però també una victòria a la violència, a la intransigència, a la injustícia i a la prepotència d'un govern (l'espanyol) que no té cap altra argument que els que vàrem veure i vàrem patir aquell dia. No ho van aconseguir. Vam guanyar.
Avui celebrem aquest acte davant d'un mural que reprodueix la plaça generalitat tal com estava el dia 1 d'0ctubre del 2017.
Tots i som representats en aquest dibuix, tot el poble hi surt pintat en aquest dibuix i això és un valor que hem de saber conservar i augmentar per poder arribar a la fita que aquell dia vàrem aconseguir.
Recordem aquell dia com una victòria i com una festa que celebrarem cada any.
Tal com va dir uns deels nostres presos polítics, el dia 1 d'Octubre del 2017 significa i representa "el principi de tot".
Acabo, però abans voldríem tot l'equip del Correllengua, agrair al Sr. Jaume Sans la seva desinteressada ajuda per tenir la paret a punt i llesta.
També voldríem agrair la desinteressada col·laboració del Sr. Miguel Àngel Carmona que tan encertadament a il·lustrat aquesta paret.
És per això amigues i amics palauanglesolins que us donem les gràcies.
MOLTES GRÀCIES A TOTS.
Entrega de l'urna a la casa de la vila
En el dia d'avui, el poble del Palau d'Anglesola vol fer entrega a la màxima representació del poble, de l'urna que tots junts vam defensar el dia 1 d'octubre del 2017.
Entreguen aquesta urna:
Un padrí, símbol del seny que ens ha sabut portar fins aquí
Un adult, que ha sabut recollir el testimoni dels nostres padrins per continuar amb la feina.
I un jove, símbol de la força i la rauxa que ens ha de dur fins al final del nostre objectiu.
Montse, el poble et fa entrega de l'URNA, perquè estigui a la casa del poble com a símbol de FORÇA, UNIÓ I COMPROMÍS.
Entreguen aquesta urna:
Un padrí, símbol del seny que ens ha sabut portar fins aquí
Un adult, que ha sabut recollir el testimoni dels nostres padrins per continuar amb la feina.
I un jove, símbol de la força i la rauxa que ens ha de dur fins al final del nostre objectiu.
Montse, el poble et fa entrega de l'URNA, perquè estigui a la casa del poble com a símbol de FORÇA, UNIÓ I COMPROMÍS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada